Patina per l’aire,
rellisca, ja és vent,
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
arriba i és lladre
del sol estiuenc.
Carrega magranes,
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
bolets i castanyes,
s’amaga pels núvols,
escurça els dies
i estira les ombres.
Es vesteix de pluja,
pinta al cel la tristor
quan dicta als seus mots
el poema de tardor.
Isabel Barriel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada